A part d’aquestes estacions també hi ha la estació de Bodo Radio a Noruega, per facilitar comunicacions per la zona del àrtic, i la estació de Canàries Radio, per facilitar les comunicacions entre Africa i L’Atlàntic Nord. Hi ha dos grups principals de freqüències de radio i es fa servir una o altre depenen si es de dia o de nit. Cada grup te varies bandes i s’utilitzen en funció de la MUF aplicable a cada moment, això ho determinen les estacions de terra. Cada estació de radio te una freqüència principal per establir la comunicació depenent de si l’aeronau va en sentit est o en sentit oest, o dins quina franja de latituds esta volant. La raó d’aquestes freqüències en HF es ben senzilla : al mig del oceà no hi ha cobertura VHF (en AM) de les freqüències aeronàutiques (120-137 Mhz), en canvi en ona curta tenim una gran distancia de comunicacions. La funció es per control de tràfic aeri, per passar butlletins meteorològics, o per qualsevol altre raó en la que calgui una comunicació entre terra i aire. Les sis estacions radio estan coordinades entre elles per mitja de satèl·lit, i a mes comparteixen algunes de les freqüències de radio per tal que hi hagi una seguretat en la comunicació. Totes les dades de vectors radar també estan compartides entre les sis estacions. Això dona una eficàcia i una seguretat pel control i seguiment dels vols transoceànics.
La modulació es sempre USB en totes les freqüències, excepte si s’especifica en algun NOTAM.
No entrarem en detalls sobre la particularitat de propagació de les ones en HF, donat que tots ho coneixem mes o menys (com a mínim les nocions mes bàsiques). En tot cas en un altre article entrarem mes en detall d’aquest tema. La MUF (Màximum Usable Frequency), freqüència màxima utilitzable es molt mes baixa de nit que de dia. Degut a que la intensitat de la ionització en la capa es menor, s’utilitzen freqüències mes baixes per produir la mateixa quantitat de energia refractada i per proporcionar el mateix angle crític i la mateixa distancia de salt que de dia. A mes l’atenuació del senyal a la ionosfera també es menor durant la nit, i això fa que la freqüència mes baixa necessària també sigui utilitzable.
La MUF també varia segons les tempestes solars, la pluja de meteorits, etc i afecta les comunicacions entre 2 i 20 Mhz bàsicament. A sota veiem una taula amb els grups de freqüències a utilitzar segons dia/nit.
| Banda freqs entre : | Condicions dia/nit |
| 3 Mhz a 6.6 Mhz | Propagació de nit |
| 9 Mhz a 11.3 Mhz | Propagació de dia |
| Per sobre de 13 Mhz i fins 20 Mhz | Propagació de dia |
Per donar suport a les comunicacions dins la zona del Atlàntic Nord, la ITU (International Telecommunications Union) ha acordat dotar de 24 freqüències de radio HF per poder garantir cobertura continua. A part d’aquestes 24 freqüències HF cada estació de radio també disposa de les altres freqüències en VHF per el servei domèstic i regional amb cobertura VHF.
Les freqüències del NAT (North Atlantic) MWARA (Major World Air Route Area) estan dividides en sis (6) grups coneguts com famílies. Les famílies s’anomenen NAT A, NAT B, NAT C, NAT D, NAT E, i NAT F. Cada família te assignades un grup de freqüències de les de la xarxa NAT General. A part hi ha una subxarxa anomenada NAT H que correspon a la zona entre les illes Açores-Irlanda- Portugal amb les seves pròpies freqüències de radio HF i VHF (NAT-RDARA), a part de les pròpies del sistema NAT-MWARA
Donat el gran numero d’aeronaus i de zones de control, per facilitar la feina i evitar interferències entre comunicacions s’han establert unes franges geogràfiques entre latituds concretes per cada comunicació aire-terra. En les rutes mes llargues de cada vol s’ha establert una freqüència de ‘guàrdia’ entre diferents estacions de radio per assegurar la comunicació, i cadascuna de les estacions guarda copia de les comunicacions establertes per garantir la seguretat. Aquestes copies estan disponibles entre les diferents estacions en temps real i d’aquesta forma l’aeronau sempre pot comunicar amb una estació com a mínim. També s’estableixen al inici de la comunicació un altre freqüència secundaria en cas de fallida de la primària.
La estació de terra es la que estableix la freqüència primària i la secundaria per les comunicacions durant la ruta. El pilot pot demanar de canviar a un altre freqüència alternativa si no te bones condicions de recepció. Si totes les freqüències son dolentes per la comunicació, el pilot pot fer una crida per freqüència VHF per tal que els vols veïns dins la zona el sentin i puguin ajudar en la comunicació. Per aquest fet totes les aeronaus dins el NAT tenen una freqüència d’escolta en VHF.
A part de les freqüències normals d’operació, també hi ha 6 freqüències d’emergència en las que TOTES les estacions de terra hi estan a la escolta.
| Freqüències d’emergència |
| 3494 Mhz |
| 6640 Mhz |
| 8933 Mhz |
| 11342 Mhz |
| 13348 Mhz |
| 17925 Mhz |
L’equip transmissor de l’aeronau disposa d’un sistema automàtic d’identificació per tons per identificar-se amb les estacions de terra, anomenat SELCAL L’equip codifica 4 tons audibles que es transmeten en 2 segons aproximadament dins la mateixa banda de veu. Es el pilot de l’aeronau qui envia aquest senyal manualment al inici de cada transmissió. A part d’aquestes comunicacions l’aeronau també disposa de comunicació satèl·lit en UHF i d’enviament regular i automàtic APRS semblant al sistema AIS dels vaixells.
Major World Air Route Area - North Atlantic (MWARA-NAT)
Es un area definida des de el pol nord i a través d’unes coordenades : 65ºN135ºW – 49ºN120ºW – 49ºN074ºW – 18ºN066ºW – 16ºN026ºW – 32ºN008ºW – 44ºN002E – 60ºN020ºE – i tancant un altre cop al pol nord.
| 3 Khz | 3.5 Khz | 4.7 Khz | 5.6 Khz | 6.6 Khz | 9 Khz | 11.3 Khz | 13.3 Khz | 18 khz |
| 2872 Khz | 3476 Khz | 4675 Khz | 5598 Khz | 6622 Khz | 8825 Khz | 11279 Khz | 13291 Khz | 17946 Khz |
| 2899 Khz | 5616 Khz | 6628 Khz | 8831 Khz | 11309 Khz | 13306 Khz | |||
| 2962 Khz | 5649 Khz | 8864 Khz | 11336 Khz | 13354 Khz | ||||
| 2971 Khz | 8879 Khz | |||||||
| 3016 Khz | 8891 Khz | |||||||
| 8906 Khz |
| REGIO | 3 Khz | 3.5 Khz | 4.7 Khz | 5.6 Khz | 6.6 Khz | 9 Khz | 11.3 Khz | 13.3 Khz | 18 khz |
| 1 / 1E | 3491 Khz | 5583 Khz | 6667 Khz | 10021 Khz | |||||
| 1 B | 2890 Khz | 5484 Khz 5568 Khz | 6550 Khz 6595 Khz | ||||||
| 10 E | 2944 Khz | 3446 Khz | 4651 Khz | 5460 Khz 5481 Khz 5559 Khz 5557 Khz | 6547 Khz |
Famílies NAT
Cada família compren un rang de freqüències de cada banda de les que estan
assignades al NAT, i seleccionades de forma que es pugui cobrir tota la zona
de la família durant tot el vol ja sigui de dia o de nit, encara que variïn les
condicions de propagació.
| NAT Family | Freqüencies |
| A | 3016, 5598, 8906, 13306, 17946 |
| B | 2899, 5616, 8864, 13291, 17946 |
| C | 2872, 5649, 8879, 11336, 13306, 17946 |
| D | 2971, 4675, 8891, 11279, 13291, 17946 |
| E | 2962, 6628, 8825, 11309, 13354, 17946 |
| F | 3476, 6622, 8831, 13291, 17946 |
| H | 3491, 6667 |
Taula Sub Xarxes NAT
| Família NAT | Sub Xarxa | Estacions |
| AA | Avions amb ruta entre 43ºN i 47ºN | Gander Radio New York Radio Santa Maria Radio Shanwick Radio |
| BB | Avions amb ruta entre 47ºN i 67ºN, i fora d’àrea A | Gander Radio Iceland Radio Shanwick Radio |
| CC | Avions amb ruta entre 47ºN i 67ºN, i fora d’àrea A | Gander Radio Iceland Radio Shanwick Radio |
| DD | Avions amb ruta mes amunt de 62ºN | Bodo Radio Gander Radio Iceland Radio Shanwick Radio |
| EE | Avions amb ruta per sota de 43ºN | Canàries Radio (*) New York Radio Santa Maria Radio |
| FF | Avions en ruta en les zones de Gander i Shanwick | Gander Radio Shanwick Radio |
| HH | Avions en ruta a la zona de : Açores-Portugal- Irlanda | Santa Maria Radio |
On mes tràfic radio s’escolta a casa nostra es en les freqüències 5598, 6548, 11279, i 13354 en USB. Podrem sentir els vectors de vol i les instruccions del controlador. Se senten be les aeronaus donat la poca potencia que treballen (100-150 w), i molt be les estacions de terra, algunes amb potencies del ordre de 1000 watts o inclús mes...
Una curiositat : els equips HF aeronautics treballen amb acoblador automatic d'antena (ATU) i el duen just on comença el 'fil llarg' que va sota una coberta de fibra de vidre al timo de cua, o en altres a la part de sota l'aeronau. En alguns avions el fil llarg d'antena es un fil al aire entre la part devantera superior del fuselatge, la cua, i a vegades es perllonga fins la punta d'un ala (questio d'espai !!!).
Lluis Mas
EA3AIL